El precedent de la independència cubana (català)

Els meus amics del PSC, C’s o PP, perquè és fals que a Catalunya hi hagi ruptura de la convivència, creuen que per ser independents tindrem de fer quelcom cruent, coms assaltar el Palau d’Hivern.

Però tots m’han sentit dir que la independència arribarà quan el món se’n adoni de que amb aquest Estat no es pot viure, i que això serà més per demèrit seu que per mèrit català.

A la independència de Cuba, la crisis política i econòmica, juntament amb la immoralitat de l’Estat, van ser el detonants, i es va consumar amb la intervenció dels EEUU tan bon punt es van cansar de tenir-nos com a potència colonial a les seves portes.

Deia Castelar: “Els nostres Reis, que aquí eren constitucionals, eren allà absoluts; els nostres Ministres, que aquí eren responsables, eren allà arbitraris; teníeu la seva premsa sota censura, i la seva opinió amb mordaces; disposàveu dels seus drets sense escoltar-los, i dels seus tributs sense consultar-los”.

Emilio Castelar

No sé si aquesta crisis política és equiparable a la de llavors, però repassant les intervencions dels nostres polítics, queda clar que la seva qualitat oratória és inferior a la dels seus predecessors.

Tampoc sé si l’actual crisis econòmica és comparable, en els propers mesos ho veurem, quan vencin les 150.000 M € de deute que Espanya no pot pagar.

¿I què dir de la immoralitat de l’Estat, que manté als membres condemnats de La Manada al carrer, mentre empresona als nostres càrrecs electes?

El que sí sé és que avui dia no cal fer un besament de sang per tal que el món condicioni la voluntat d’un país amb un deute extern que no pot afrontar i amb total dependència dels seus veïns, com hem vist a Grècia.

ACUSO DE REPRESSOR AL RÈGIM DEL 78
VISCA LA  REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS