Allò esperable d’un estat normal (català)

D’un estat normal un espera que es comporti de manera similar davant situacions semblants, tot i acceptant que pugui ser més o menys dur en algun aspecte, el que podria constituir fins i tot una de les seves senyals d’identitat.

El que no és admissible, en ple segle XXI, és la repressió i acarnissament que voreja l’odi contra el catalanisme, juntament amb la tolerància servil envers els còmplice i hereus del règim feixista.

És legítim que la Junta Electoral Central multi a Sánchez i Celaá amb 500 i 2200 € per fer campanya des de La Moncloa; que obri expedient al PP per enviar més d’un milió de MSM;  o multi a  l’ABC amb 1000 € per la portada d’Arrimadas a la jornada de reflexió.

Però si aquest és el criteri de la JEC, ¿és normal que a Torra, per no treure un llaç groc, li demanin inhabilitació, pèrdua de la condició de diputat i que deixi de ser President de la Generalitat? I ho fan sense tenir siquiera competències per a res d’això?

El Tribunal de Comptes ha decidit investigar el destí de 5 milions d’€ que ells consideren que va costar el referèndum de l’1-O, malgrat el responsable dels comptes de la Generalitat, que era el Ministeri d’Hisenda, ja va dir que no s’havia desviat ni un cèntim.

Si aquest organisme vol vetllar per l’ús dels diners públics, hauria de posar el mateix zel amb els 60.000 milions del rescat bancari, els 5.000 d’Autopistes Madrid, els 4.000 d’ACS (Castor, Le Perthus, etc.) i els milers més en AVE, aeroports i carreteres innecessàries.

Si la Justícia va tenir de dictar dues condemnes i una ratificació del TS per ficar a la presó a La Manada, ¿no els sembla abusiva la presó preventiva dels presos polítics  catalans? Una cosa és ser dur però just i una altra tenir barems diferents segons les ideologies.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ