jueves, 27 de febrero de 2020

Els somnis de riquesa xoquen amb la realitat (català)


Alguns dels meus amics asseguraven que a Anglaterra estaven bojos per votar Brexit i a més se’n reien quan jo els deia que amb la marxa dels britànics la més perjudicada seria la pròpia UE.

Ara les coses comencen a veure’s més clares. EEUU farà pinya amb Gran Bretanya, com va fer sempre, en temes econòmics i polítics, mentre que a la UE li faltaran uns 75.000 milions d’Euros per seguir com estava.

Els primers damnificats seran l’agricultura i els fons de cohesió, perquè el diner cal invertir-lo en noves tecnologies, canvi climàtic e Intel·ligència Artificial, no en fer obres innecessàries en  territoris més pendents de la subvenció que del seu desenvolupament.

Com ens afectarà això? España ha rebut, des de 1986, uns 260.000 M€ de la UE i ha tret de Catalunya 400.000 més, i malgrat tot ha generat un deute de més de 1 bilió d’Euros, és dir que cada any necessita uns 50.000 M€ extres.

Si deixa d’arribar la quota europea, què farà Espanya? Serà capaç d’estrènye’s el cinturó? Si ho fa s’enfadarà tot un país acostumat a viure per sobre de les seves possibilitats i les revoltes dels agricultors s’estendran a altres sectors.

¿Pot traure més diners als catalans, fins a emportar-se el 12 o el 15% del nostre PIB? ¿Per fer-ho tindrà d’ocupar-nos militarment, posarà la Fiscalia a afinar molt més que ara o ens acusaran a tots de terroristes sediciosos?

L’altra alternativa és treure-ho d’Euskadi, acabant amb el concert basc, però això impulsaria l’independentisme al País Basc i, si no en treuen suficient, a altres territoris a mesura que se’n adonin de que el veritable problema d’Espanya és Madrid i l’Altiplà.

PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ

No hay comentarios:

Publicar un comentario