L'escàndol de la Justicia (català)

Que la Justícia d’aquest país deixa molt que desitjar no crec que puguin posar-ho en dubte ni els més acèrrims defensors d’una Espanya que cau a trossos, per més que intentin emprar el cartró pedra per simular que no passa res.

La independència judicial fa temps que ni hi és ni se l’espera, no sols perquè s’empresonen idees polítiques amb delictes inventats i relats ficticis; o perquè es canviïn les sentències del TS al dictat dels interessos de la gran banca.

Permetre que un partir exerceixi  d’acusació particular contra un govern triat democràticament, resulta una nimietat davant el fet de que el president del Tribunal Constitucional militi en el partit que l’ha nomenat a dit.

Ja no ens estranya que el Tribunal de Comptes segueixi essent una institució franquista, creada per col·locar familiars de polítics (més de 100 empleats) i no per revisar els comptes, per això no va dir res del malbaratament dels AVE, aeroports sense avions, el Castor o el rescat bancari.

Andrés Betancor, de la JEC, a sou de C's

A més, ara ens assabentem que al menys un jutge de la JEC està a sou d’un partit polític. Sí, la mateixa JEC que, sense tenir competències per fer-ho, ha dit qui pot o no presentar-se a les eleccions, ser president de la Generalitat o quins colors i paraules emprar.

La noticia, que a qualsevol país mitjanament seriós suposaria un escàndol immens, s’amaga aquí en defensa de la “unitat nacional”. Em pregunto qui pot creure que el país es defensa corrompent la justícia.

Però el pitjor és que qui ha posat jutges a sou no és qualsevol partit, sinó l’últim d’arribar, el que encara no ha governat enlloc. ¿Quants jutges més tenen a sou els altres partits, els que porten anys governant-nos?

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ