El misteri del PP

Em sembla misteriós el que passa amb el PP. Malgrat ser un partit al que els tribunals han qualificat de banda criminal organitzada per delinquir, la gent segueix atorgant-los un bé tan preuat com el seu vot per posar-los al front del país.

Es un partit sense més ideologia que els seus propis interessos, per això es van oposar a la Constitució de 1978, perquè volien tornar als anys 60, sota una dictadura que protegís les seves corrupteles, encara que seguíssim més pobres i endarrerits.  

Quan ven tenir oportunitat, van arruïnar el país, van buidar les arques de la Seguretat Social i, per interessos electorals, no van dubtar en trencar Espanya amb la recollida de signatures contra Catalunya i forçant la sentència de l’Estatut.

Tracten als espanyols com a menors d’edat, per no dir amb menyspreu, en mentir-los i manipular-los descaradament, exigint a la oposició el que no estan disposats a fer quan governen.

No respecten ni el més sagrat, que són els nostres difunts, no sols perquè es neguen a desenterrar als 140.000 desapareguts, sinó per com van tractar als morts del Yak 42, del Metro de Valencia o ara als de les residències de Madrid.

I malgrat tot, encara hi ha espanyols que els lliuren el seu vot, en comptes d’enviar-los a la paperera de la historia, desprès d’exigir-los que demanin disculpes pel mal que han fet a Espanya i que, com tota banda criminal, es dissolguin pel bé de tots.

Els votants del PP han de tenir en compta que no sols són còmplices d’una banda criminal, sinó que després no podran lamentar-se dels possibles malifetes ja que, en donar-los el seu vot, ells també són corresponsables de les seves accions.