El llenguatge de la dreta (català)

Sempre he cregut que les dificultats que tenim els espanyols normals, per entendre a la dreta del país, és que parlen un llenguatge propi amb expresions peculiars, que sols ells entenen. M’explico. 

Ara hem sabut, gracies a la Sra. Ayuso, que per dir-li a algú “fill de puta” (els prego disculpin l’expresió), ells diuen “m’agrada la fruita” i clar, així sols els pot entendre qui sigui molt de  dretes o hagi fet un curs dretà accelerat.

Això no és res nou, naturalment, perquè tot va començar dient “Gloriós Moviment Nacional” a la Gran Traïció de 1936 i dient “cabdill” al major assassí d’espanyols de la nostra historia, un criminal de guerra al que a més van fer cap de l’estat durant 40 anys. 

A la masacre de casi un milió d’espanyols la van anomenar “creuada” i van dir que ho feien “per la gracia de Déu”. Als exércits feixistes estrangers els van batejar com “els nacionals” i a la pobresa, la repressió i el silenci dels cementiris li van dir “anys de pau”.

Ara proposen afusellar a 26 milions d’espanyols i en aquesta bestiesa li diuen “salvar la patria”. Si es cremen els carres de Barcelona ho consideren una traició imperdonable, pero si es cremen els de Madrid es per “puto defensar Espanya” (torno a demanar perdó). 

A Ayuso li agrada la fruita

En aquest deliri lingüístic, es on ells diuen “cop d’estat” i “dictadura per la porta del darrera” a que prengui possessió del càrrec un president d’esquerres, mentre que entrar pistola en ma i tirant trets dins del Congres ho consideren una malifeta digna d’admiració.

Potser ja ha arribar el moment de dir-li a les coses pel seu nom.