Deia el Sr. Griñán dies enrere que era hora de
donar pas a una nova generació, per a la qual cosa ens proposava com
alternativa a la Sra. Susana Díaz que, en veure’s líder de la potent federació
andalusa, ja se sent amb autoritat per alliçonar-nos i per postular-se com
futura presidenta fins i tot del Govern central.
Suposa de veritat, la Sra. Díaz, un canvi al
Sr. Griñán o a la manera de fer política dels últims anys en aquest país? Ho dubto.
- En primer lloc perquè, igual que tants altres, tampoc ella ha estat triada pel poble sinó per l’aparell del partit, així que és aliena als problemes reals del país.
- Segon perquè l’única basa que posseeix davant l’electorat és el carnet d’un partit polític, però no experiència professional, que és el que ara necessitem.
- I tercer, i més important, perquè l’única gestió que pot presentar és la que ella ha contribuït a crear a Andalusia: un 37% d’atur estructural, un 70% d’atur juvenil, un 30% del pressupost provinent de subvencions i una corrupció que sembla generalitzada pròpia de 35 anys sense obrir portes ni finestres.
El més greu de tot és que ni el Sr. Griñán ni
la Sra. Díaz, ni segons sembla tota la classe política espanyola, ha entès que
en democràcia no “es deixa pas”, això és propi de les dictadures o de les
monarquies (les de corona i les de carnet polític o sindical), el que es fa són
unes primàries (obertes i on puguin votar tots els membres del partit, i no aquesta
pantomima del Congres Extraordinari on sols voten els barons) i es tria al millor,
que unes vegades és un Kennedy, de 40 anys, i altres un Reagan, de 70, perquè
la democràcia real no entén d’edats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario