En aquests temps
de corrupció, repressió i retallades de llibertats, pocs són els motius per a
sentir-nos orgullosos de ser espanyols, i molts els que ens inviten a
reflexionar sobre com hem arribat fins aquí i a buscar-hi solucions.
A més ara la
sentencia sobre los nens robats ens ha fet sentir una profunda vergonya de que en
aquest país passessin aquestes coses, i de que el Dr. Vela hagi estat posat en
llibertat, malgrat quedar provat que va ser un dels autors de les mateixes.
Hi ha delictes
que no haurien de prescriure, com els crims contra la humanitat i ¿potser hi ha
quelcom menys humà que prendre-li un recent nascut a una mare que acaba de
parir?
Un assassinat es
pot cometre en un segon de perdre el cap, però una xarxa per robar nens als
seus pares i donar-los a altres persones, suposa la implicació de molta gent: metges,
infermeres, llevadores, administratius, monges, capellans, etc.
A més, per fer-ho
durant dècades es necessita un bon suport institucional: registre d’ingressos a
la maternitat, certificats falsos de defunció, registres falsos d’enterraments,
partides falses de naixement, registre civil, a més del silenci de molta gent.
A Argentina, on
també es va donar aquesta monstruositat durant la dictadura, les avies de la
Plaça de Maig van poder donar-li visibilitat després de jutjar a les cúpules
militars i enviar-les a la presó.
A Espanya, on el
feixisme mai va demanar perdó ni va ser jutjat, i segueix ocupant els entrellats
del poder, no ha estat possible aquesta visualització, i la sentència absolutòria
del Dr. Vela, juntament amb la condemna de presó a la nena robada Ascensión
López, deixa clar que no estan disposats a molestar a tantes “persones de bé”.
LLIBERTAT PRESOS POLITICS
VISCA LA REPÚBLICA
No hay comentarios:
Publicar un comentario