Aprendre de la pandèmia (català)

L’única manera de que aquesta crisi, com qualsevol altre, no sigui un gran fracàs és aprendre alguna cosa d’ella. En aquest sentit els científics són envejables perquè l’han assimilat al màxim i les vacunes en son un bon exemple.

Però els polítics no semblen haver après res, per més que la pandèmia hagi posat sobre la taula els perills de paralitzar l’economia.

De res serveix que pregonin la importància de mantenir el consum, de garantir la supervivència de les empreses o de seguir generant riquesa, perquè ells continuen amb les seves idees preconcebudes d’abans de la Covid.

Un exemple és voler endarrerir l’edat de jubilació, en comptes de flexibilitzar-la per tenir pensionistes sans i amb capacitat adquisitiva, que surtin i mantinguin oberts hotels i restaurants, després de comprovar que sense el Imserso agonitzen lentament.

Creuen que les pensions no es podran pagar a llarg termini, així que si mantenen aquest 50% d’atur juvenil, molts joves no arribaran a cotitzar mai els anys necessaris per tenir una pensió i així els deu semblar que resoldran el problema.

Hi ha altre alternatives, per exemple, promoure el canvi generacional a les empreses, que faciliti l’entrada dels joves al mercat laboral, assegurant-los sous dignes que els permetin emancipar-se.

Amb uns pensionistes sans i amb poder adquisitiu, més uns joves motivats, actius i ben pagats, es generaria riquesa i l’economia s’enlairaria, multiplicant la prosperitat de tots.

Però cal ser realista, tot això està fora de l’abast d’uns polítics mediocres i covards, que no pensen en el país sinó en mantenir la seva cadira a base de baralles gallinàcies, de vols curts entre branques carregades de detritus.

PROU REPRESSIÓ 

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ