Sobre Lluis Rubiales (català)

Per començar, vull aclarir que el futbol m’importa menys que el fum d’una cigarreta a l’altre cantó de la ciutat, però en el cas de Lluis Rubiales sí vull dir el següent.

El primer, rebutjar sense pal·liatius l’actitud masclista, prepotent, abusiva, indecent i sense vergonya del personatge. Tot el meu respecte i suport envers l’esportista afectada i a les seves companyes doncs l’abús és a totes.

El segon és que em sorprèn que els espanyols no hagin descobert fins ara que al futbol queden australopitecus testosterònics anencèfals, però si busquen bé, segur que en trobaran alguns més.

Això em dona esperança de que qualsevol dia també se’n adonin de que no es pot votar a una banda de delinqüents, com el PP, per governar el país. Les bandes criminals cal il·legalitzar-les, es diguin ETA o PP.

Ho dic perquè tota Espanya està molt preocupada per un petó a la celebració d’un campionat del món, i massa tranquil·la davant la possibilitat de que algú que alterna amb narcotraficants sigui president.

En qualsevol cas, suposo que al Sr. Lluis Rubiales els periodistes li faran un monument a la seva ciutat natal perquè els ha donat els titulars que necessitaven per emplenar els rotatius aquest més d’agost.

Però, si us plau, parin ja, perquè el tema comença a fer una mica de fàstic.