En canvi, Federico García Lorca, el poeta granadí assassinat durant la Gran Traïció franquista, no pot fer-ho perquè a Espanya es va aprovar una llei d’amnistia que no permet ni investigar aquell crim.
A Víctor el van matar perquè cantava, a Federico perquè escrivia, però els seus assassins van ser els mateixos feixistes enemics de la humanitat, de tot el que es maco, de tot pensament excels.
Amb la condemna, Xile recupera quelcom més de la seva dignitat, després d’haver renunciat a l’herència de la dictadura, intentar canviar la Constitució de Pinochet i jutjar tots els crims d’Estat que van descobrint.
Nosaltres no hem renunciat a l’herència de la dictadura, mantenim les estructures d’ Estat que el psicòpata assassí ens va llegar, vam fer una llei per protegir als botxins i ens oblidem de les víctimes.
Un país dissenyat pel feixisme colpista, que venera als assassins i oblida els morts, és un país malalt, sense honor, dignitat, ni respecte per sí mateix. Mentre Xile jutja els seus crims, nosaltres premiem a torturadors.
 |
| Federico García Lorca |
¿I tot per a què? Per no incomodar als còmplices i hereus dels majors traïdors de la nostra història. I ens conformem perquè ja no afusellen de matinada davant els murs dels cementiris. ¡Quina desgracia de país!
Quan un amic o conegut em pregunta perquè soc independentista, la meva resposta és: ¿Com es que tu no ho ets i et conformes amb viure en un Estat feixista que no te honor, dignitat, ni respecte pel país?
No hay comentarios:
Publicar un comentario