Xile, un exemple a seguir (català)

A Xile volen canviar la Constitució que va fer Pinochet, per una nova que no els recordi al dictador assassí. Així és com recupera la dignitat un país. Sí senyor, bravo pels xilens.

Que diferent dels espanyols, aguantant un règim il·legítim, imposat per un dictador molt pitjor que Pinochet, mantenint  al seu rei, al seu aparell d’estat, als seus jutges, a la seva policia, al seu exèrcit, als seus paràsits…

Així mai recuperarem el país que ens van robar amb la Gran Traïció de 1936 i estarem donant l’esquena als compatriotes de be que, buscant un futur millor, van votar per una República de tots i van lluitar per ella.

Si rebutgem recuperar el país i la nostra dignitat, al menys ho hauríem de fer-ho per millores reals, com la llibertat, la democràcia o un futur pròsper, no per entelèquies, com la bandera o la unitat de la pàtria, que mai s’han cregut ni els qui ho proclamen.

El meu pare va anar a la mili el febrer de 1936 i els mateixos que el van obligar a jurar que lluitaria per la bandera, es van aixecar als pocs mesos contra tot el que havien jurat defensar. I no ho van fer per Espanya sinó per preservar els seus propis interessos.

A més, cada cop que creuen amenaçada la “unitat de la pàtria” envesteixen com un Miura, però en canvi adoren als últims que han trencat aquesta unitat: Franco, amb les províncies de Sidi Ifni, Fernando Poo i Rio Muni; i Juan Carlos I, amb el Sàhara Occidental.

Els adoren perquè ambdós els han mantingut uns privilegis dels que gaudeixen des de fa casi cinc segles. La resta, inclosos aquests conceptes patriòtics, no els importen gens, només els necessiten de coartada per enganyar ximplets mentre segueixen espoliant el país.