Espanya, capital del papanatisme (català)

Ara sembla que tothom està amoïnat amb el que les pantalles els està fent a tota una generació de joves que es passen, de mitjana més de sis hores mirant-les.

Encara me’n recordo quan, com els reis del papanatisme que som, dèiem que als nens de 5 anys els havíem de donar pantalles per a les escoles, perquè, en cas contrari “perdrien en tren del futur”.

Si ens haguéssim aturat a mirar al nostre voltant hauríem vist que els líders de Silicon Valley ja havien començat a canviar als seus fills a escoles que recuperaven el paper, la pissarra i el guix.

Allò de ser “la reserva espiritual d’Europa”, ens va produir tant endarreriment que ara tenim un veritable anhel de “modernitat” per això adoptem qualsevol cosa que sembli nova y progre, sense valorar les possibles conseqüències.

Ens passa amb la immigració il·legal, amb el feminisme radical, amb la gratuïtat universal de llibres escolars i de productes d’higiene femenina, però també amb els xecs per joves, que ells es gasten en cines i videojocs.

Ens ha passat sempre, quan vam entrar a l’euro, érem el país amb menys recances al canvi, però també l’únic que va tenir una carestia del 66%, perquè el que costava 100 Pts., va passar a costar 1 Euro el dia següent.

Ara ens torna a passar amb les pantalles, però el preu és la salut dels nostres joves i ho pagarà tota una generació que estem immolant a l’altar d’una falsa modernitat que és fruit del nostre neci papanatisme.