Sobre el mercat de l’habitatge (català)

Ja sé que el que diré pot sonar estrany a molta gent, però, abans de que em jutgin, els prego que, al menys, acabin de llegir la carta.

Els confesso que no entenc el problema de l’habitatge en aquest país i no és perquè no escolti les noticies, o perquè sigui insensible als horribles desnonaments, sinó tot el contrari, pretenc sols donar idees per a la reflexió.

Tinc un fill treballant a Brussel·les, quan hi va arribar, malgrat ser un titulat superior, amb varius màsters, idiomes i contracte de treball vigent, no va poder llogar un pis fins tenir número de resident. No podríem copiar-los?

Durant la bombolla immobiliària tots els bancs van preferir fer fora als compradors que no podien pagar, en comptes de baixar uns preus que ells havien inflat artificialment. ¿No es podria multar exemplarment aquets bancs per cada pis que avui segueix sense habitar? 

Quan passejo per la meva ciutat (i per qualsevol altra) veig portes y finestres tapiades, per impedir que siguin ocupades. Si acabéssim amb aquestes ocupacions, ¿no seria més fàcil que tals habitatges tornessin al mercat immobiliari? 

La PAH te raó en que l’habitatge és un dret, però això no justifica que defensin una il·legalitat, a més res els impedeix crear una cooperativa i construir tants pisos com vulguin per donar-los a qui creguin oportú. 

Però no crec que la solució al problema de l’habitatge sigui entrar il·legalment i per la força on cadascú li sembli, que es tardi 2 anys en treure’ls i que el propietari tingui de seguir pagant-los el llum, l’aigua, el gas i, fins i tot, la connexió de Netflix.

Si seguim com fins ara, el número de pisos tapiats serà cada dia major, les màfies de les okupacions il·legals també creixeran, els bancs seguiran sense moure’s i el problema de l’habitatge no tindrà mai solució.