Sobre el canvi climàtic (català)

Vaig a una xerrada sobre canvi climàtic. L’explicació molt bé i amb una sòlida argumentació, però, tant bon punt s’apunta la possibilitat de que algú posi en dubte el discurs, tot el bon ambient previ se esfuma.

L’acusació, per a qui qüestioni alguna cosa del que s’ha dit, es que és un negacionista, un terraplanista, un trumpista, a part de violent i, naturalment, sospitós.

Doncs mirin, jo poso moltes coses en dubte. La primera es el tema de que les malalties cròniques siguin el resultat del canvi climàtic i no de que la supervivència hagi passat dels 50 als 90 anys.

I entenc que la calor pot provocar morts, però no podem oblidar que la gent es mor sobre tot a l’hivern, per això a les xifres dels que morin, caldria restar les morts evitables per uns hiverns més suaus. 

Dubto del discurs oficial que em fa sentir culpable si obro l’aixeta de casa, mentre el 50% de l’aigua que arriba als municipis es perd pel mal estat de les canonades.

Y dubto de que em facin sentir culpable si reciclo malament una pell de plàtan, mentre el govern permet que entrin al país 160.000 tones de residus procedents de l’estranger.

També dubto de que qui permet que cada 2 plàtan, 2 pomes o 2 peres, vagin embolicades en una bossa de plàstic, després em faci sentir culpable per comprar-les així al supermercat.

Dubto de les bones intencions de qui, podent fer molt, simplement es dedica a fer-nos sentir culpables a qui podem fer tan poc, i els ho diu algú que de petit tornava els envasos. 

Però, sobre tot, dubto de que la solució en aquest problema global sigui que deixem de consumir carn, que ens fem de nou el sabó a casa i que tots tinguem un hort per menjar-nos els nostres propis tomàquets.