La millor Espanya possible

A alguns els molesta que se citi a Franco per justificar la situació actual, creient que als 40 anys de la seva mort, ja no és culpable del que ens passa.

Però analitzin be el país i descobriran que és exactament el que ell volia, en deixar-ho tot “lligat i ben lligat”.

Tenim el règim que ell ens va imposar: una monarquia. A més els seus còmplices van evitar que opinéssim sobre la idoneïtat de la mateixa, ni sobre una família real a la que hem fet fora d’Espanya tres vegades.

Però per cuidar la cleptocràcia que ell havia creat, durant 40 anys de repressió, al dictador no li anava bé qualsevol, per això va rebutjar al legítim hereu al tro. ¿No s’han preguntat mai perquè va triar a qui va triar?

Tenim partits polítics creats pels seus ministres, que defensen més l’herència franquista que la democràcia, per això es reparteixen el nomenament de l’alta judicatura per tenir-la controlada.

Tenim als seus jutges. El seu Tribunal d’Ordre Públic (TOP), encarregat de perseguir opinions polítiques, i per tant il·legal a qualsevol democràcia, simplement va prendre el nom d’Audiència Nacional sense canviar ni mica.

Tenim el seu exèrcit, que ens va amenaçar amb més repressió si no s’aprovava una constitució feta a la seva mida i que, quan no li va agradar com anava el país, no va dubtar en donar un cop d’estat.

Es va proclamar una llei d’amnistia per que no es poguessin ni investigar els crims franquistes, malgrat les amnisties s’apliquen només a persones condemnades i empresonades.

Per tot plegat, aquesta no pot ser la millor Espanya possible, com asseguren els partits majoritaris, al menys mentre segueixi essent el xiringuito del general.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ