Professionals o potiners? (català)

Quan un és un professional, un metge per exemple, que s’ha dedicat la vida sencera a formar-se i a exercir una tasca en la que creu i de la que està orgullós, el pitjor que li pot passar és que li demostrin que és tan mal professional que no mereix vestir la bata blanca.

Ho comento perquè deu ser molt dur pels jutges del TS, que puguin arribar els seus companys  europeus (jutges independents de veritat i no polítics corruptes ni periodistes afins) a analitzar les seves actuacions envers els presos polítics catalans.

El ridícul de les ordres d’extradició, va ser un avís; l’anunci de que al TS se’l controlava per la  porta del darrera, va causar vergonya; però que la UE retorni la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí; i que dos jutges del TC assegurin que s’han vulnerat drets fonamentals, hauria de fer pensar a tota la ciutadania en quin tipus de jutges tenim.

A més, els presos ja poden reclamar a la justícia europea, corrent el risc de que aquesta li digui al TS (no al jutge de pau de Vila Perdius de Baix) que no són més que una colla de potiners polititzats que no mereixen ni vestir la toga.

El professor Pérez Royo en el seu article “Arriba l’hora de la mirada europea”, es pregunta cóm reaccionaran llavors aquests jutges “¿se’ls caurà la cara de vergonya i renunciaran a l’exercici de la judicatura o continuaran als seus llocs com si no hagués passat res?”

Qualsevol que tingui sentit comú pot veure que, si per defensar Espanya, cal vulnerar drets fonamentals, menystenir la democràcia, prohibir debats als parlaments i empresonar arbitràriament, és que Espanya està condemnada inevitablement.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ