No hi ha dubte de que aquesta és una crisis diferent
de les anteriors, en el sentit de que en aquelles només es “perdien” diners,
que en realitat ningú tenia interès en buscar, perquè tots estaven implicats en
la seva desaparició.
En canvi, la Covid-19 es mesura per la pèrdua
de vides i això és ben diferent, perquè aquesta vegada la mala gestió s’associa
directament a morts i molts polítics (ja sigui per inexperiència o incompetència)
quedaran retratats.
Quan les aigües es calmin i fem les inevitables
comparacions entre països, veurem que uns hauran tingut deu o quinze vegades
més morts per milió d’habitants, ens preguntarem el motiu i analitzarem les
decisions preses.
Alguns, si no ho veuen clar, denunciaran els
fets a la Justícia, potser davant d’un jutge que haurà perdut un pare o una
mare pel virus, així que estarà interessat en saber la veritat i poc disposat a
cedir a les pressions dels possibles responsables de la mort del seu progenitor.
Espanya líder en oblidar els seus morts
A França ja han començat, i fa pocs dies la
policia va registrar les cases de l’ex-primer ministre i del titular de Salut,
en el marc d’una investigació sobre la gestió governamental de la crisis sanitària
pel coronavirus.
Falta saber si a Espanya optarem per tornar a oblidar
els morts, per no incomodar a polítics incompetents o si aquesta vegada els
exigirem alguna cosa, per exemple, tenir experiència professional fora de la política,
el que suposaria que aquest patiment no seria en va.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario