Sagnies i sangoneres (català)

¿Els sembla seriós que un mateix tema tingui resultats oposats segons el jutjat on caiguin? Hi a molts exemples, com els diferents graus de semi-llibertat dels presos polítics catalans (així els nomena la ONU) o la condemna a Joaquim Forn versus l’absolució de Trapero.

Això no li passa només a la Justícia sinó a totes les professions, però algunes ho han resolt per pur sentit comú i, amb tota seguretat, la judicatura tindrà d’abordar-ho abans o després.

En Medicina, no fa massa temps, qualsevol actuació depenia només del criteri del metge, el  que suposava que davant del mateix càncer es podia fer quimioteràpia sola, radioteràpia sola, diversos tipus de cirurgia o combinacions varies.

El problema és que uns tractaments donen millors resultats que altres, en forma de supervivència i de menys seqüeles pels pacients, per això van néixer els protocols clínics que avalen els millors procediments i que tots los hospitals seriosos procuren seguir.

¿Es tractarien vostès un càncer amb sagnies i sangoneres, si el seu metge sense cap fonament científic els digués que ho feia per preservar l’essència de la medicina més tradicional? ¿O demanarien la seva inhabilitació per evitar mals majors?

En canvi, permetem que alguns jutges i fiscals exerceixin de guardians de l’essència d’una Espanya rància i caduca amb la que sols s’identifiquen els còmplices de la dictadura, que a qualsevol país normal estarien jutjats e inhabilitats.

Aquests “salvadors” van ficar a la presó durant dos anys a Sandro Rosell, sense cap motiu; han inhabilitat dos presidents triats democràticament; i han destrossat la vida a Tamara Carrasco sense fonaments, perquè són l’equivalent a les sagnies i sangoneres.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ