L’espanyolisme sense arguments

 Em sorprèn que els arguments del nacionalisme espanyol contra l’independentisme se centrin en tòpics sobre pàtries i banderes, per ocultar el desastre que han aconseguit en 80 anys, primer amb la dictadura i desprès amb aquesta farsa de democràcia.

Als catalans ens diuen garrepes, però si fem una tele marató recollim més  de 10 milions en un dia, mentre que si es fa a Espanya no aconsegueixen ni 5.

Ens acusen d’excloents, però el 60% de ciutadans de Catalunya han nascut a la resta d’Espanya, d’on van tenir de fugir perquè aquests “unionistes” els va expulsar de casa seva.

Ens titllen d’insolidaris, sobre tot aquells que no aporten a la sostenibilitat de l’estat i durant 40 anys han estat receptors nets d’ajudes governamentals, o be els que diuen estimar Espanya però volen afusellar 26 milions de compatriotes.

Per castigar Catalunya eviten fer infra-estructures com el corredor mediterrani o la Nacional II, encara que amb això es perjudiqui a Espanya sencera.

Asseguren que els catalans d’origen no van acceptar als que, com jo, vam arribar d’altres llocs del país, però mai ningú em va dir xarnego, com em diuen ara aquests nacionalistes espanyols quan se’n assabenten de que vull la independència.

Llavors afegeixen que no es pot ser independentista si un es diu González, i molt em temo que aquests mateixos prejudicis els tenen també en relació al gènere, la religió o el color de la pell.

Se’m cauria la cara de vergonya si em deixés enganyar per les mateixes proclames patrioteres dels cacics que ens van fer fora de la nostra terra, encara que aquells fossin falangistes a cavall i aquests militin al PPSOE i vagin en cotxe oficial.

 

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ