Contra la gratuïtat universal (català)

Suposo que aquesta carta no em farà molt popular entre quins creuen que el que és progressista és gastar-se els diners dels altres, però em manifesto públicament contrari a la gratuïtat universal de productes i serveis d’ús comú.

Amancio Ortega amb el seu net
a qui els progres creuen que 
també se li han de regalar els llibres

Oh, no em mal-interpretin, no soc un ultra-lliberal, sinó tot el contrari, estic convençut que cal ajudar a la gent que no hi arriba, però crec que cal aplicar més sentit comú i menys demagògia barata.

Quan van començar a parlar de la gratuïtat dels llibres de text, el Sr. Amancio Ortega (de l’imperi INDITEX) i la baronessa Tita Cervera, havien tingut nets, ¿segur que a ells cal regalar-los també els llibres?

El 1968, per a preparar el meu accés al Batxillerat, vaig tenir de comprar un llibre que es deia “Examen”, i costava 80 pts., per fer-ho la meva mare tenia de netejar moltes cases i el meu pare fer moltes hores a la fàbrica.

Jo era conscient del sacrifici que feien, així que aquell llibre em va fer respectar-los encara més, i probablement em va ajudar a convertir-me en metge. ¿Per què aquest exemple no ha de servir també als nens d’avui?

Quan van proposar de fer les autopistes gratuïtes, em vaig preguntar per què els meus pares, que eren pensionistes i no tenien cotxe, tenien de pagar-los els desplaçaments a camioners i venedors, que es guanyen la vida viatjant.

Ara son els productes d’higiene femenina i em torno a preguntar per què amb els diners dels barris menys afavorits (Raval o Vallecas) s’ha de pagar aquests productes a les dones de Sarrià o del barri de Salamanca.

Fer que les coses siguin gratuïtes, és a dir,  que les paguem tots, fins i tot els que no les fan servir, en comptes d’ajudar a qui les necessita i no les pot pagar és, no sols injust, sinó tremendament insolidari.