La justícia al revés (català)

Quan els impulsors la Gran Traïció del 1936 van acabar usurpant el poder de la nació, van començar un procés de repressió que va convertir als colpistes en “els nacionals” i als lleials a la República en “els rebels”.

Va ser un canvi tant rocambolesc que Serrano Suñer, el cunyat del dictador, ho va catalogat de “justícia al revés”, que és una manera excel·lent de definir aquell sense sentit.

Per la nostra desgracia aquella “justícia” va romandre durant tota la dictadura, i va “legalitzar” la repressió de milers de persones, incloent l’execució de més de 60.000 compatriotes que sols demanaven pa i llibertat.

Encara que sembli mentida, aquesta mateixa “justícia” va continuar durant la Transició i va seguir mentint i manipulant per blanquejar la repressió, com estem veient en cas de l’execució de Salvador Puig Antich.

Aquesta “justícia” segueix avui actuant a Catalunya, contra l’independentisme, amb els mètodes de sempre: manipular i mentir, per més que el món sencer els digui que a l’octubre del 2017 no hi va haver ni violència ni cap ni delicte. 

Una “justícia” tant incompetent que ha tardat 7 anys en veure “terrorisme” en la actuació de Puigdemont i de Marta Rovira, i que acusa de delictes que no poden explicar davant la judicatura europea, sense que se’ls posin a riure. 

Els acusen jutges com García Castellón, que ha presumit públicament de burlar-se i mentir a juristes francesos…, i ara es lamenta de que a Europa ningú el creu. Increïble, però cert. 

Quan penso en tot això em faig dues preguntes: la primera es, si en temes de repressió la “justícia” espanyola ens ha dit alguna veritat des de 1936; la segona, quan ens decidirem a recuperar una JUSTICIA de veritat.