La nostra Constitució, aquesta que el PP no volia i per això va votar NO el 1978, recull, en el seu article 96.1 que:
Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern. Les seves disposicions sols podran esser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els propis tractats o d’acord amb les normes generals del Dret internacional.
Per tant, els tractats internacionals formen part del marc constitucional, si han estat degudament acceptats i ratificats.
En 1977 S. M. el rei Juan Carlos I, va signar l’adhesió d’Espanya al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que en el seu article 1.1 afirma que:
Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableix lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural.
Si hi ha dubtes sobre si els tractats internacionals tenen aplicació a Espanya, poden buscar a Internet i obtindran el següent:
Les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals vàlidament celebrats i publicats oficialment prevaldran sobre qualsevol altra norma de l’ordenament intern en cas de conflicte amb elles, llevat les normes de rang constitucional.
Per la seva part la convocatòria de referèndums està prevista a l’article 92 de la pròpia Constitució.
Per què ens han mentit en aquest tema durant tants anys? En quines altres coses ens han enganyat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario