Demanar perdó (català)

Després de cinc dies de protestes pel preu del transport públic, el president de Xile ha retirat les mesures i ha demanat perdó als ciutadans. També a Hong Kong es va retirar la llei d’extradició rebutjada al carrer.

 Això hauria de ser el normal quan es produeix un gran mal o perjudici en els demès: analitzar la situació, rectificar quan toqui y excusar-se de tot cor.

Malgrat no sempre tenim la oportunitat de refer el mal causat o de revertir la pèrdua infringida, sí podem demanar perdó, donar la satisfacció moral d’un “ho sento”.

Demanar perdó és una mostra d’humanitat, d’interès pels demès, de connivència amb els que pateixen, de que ens afecta el mal aliè, de que sentim el que va passar, quelcom que ens acosta al que esperem d’un esser humà i ens distancia de les bèsties.

Ha demanat perdó el Rey Juan Carlos; el Papa de Roma; els presidents Bush i Blair; governs sencers, com Alemanya e Itàlia, per la Guerra Mundial; Argentina i Xile, per les dictadures; i fins i tot els monjos de Montserrat, por tenir un depredador sexual y un pederasta.

Cal ser molt miserable i mala persona per causar-li mal a algú i negar-se a demanar-li perdó, però a Espanya no se prodiga: ni els còmplices de la dictadura, ni Aznar por la guerra d’Irak, ni Rajoy pel 155, ni Sanchez por no visitar a tots els ferits.

Podran reprimir, empresonar o censurar però no serem un país normal fins que no demanin perdó, es faci una veritable justícia sobre totes les malifetes comeses i els espanyols decideixin si volen seguir amb aquesta monarquia il·legítima o tornar a la legalitat republicana.

ACUSO L’ESTAT PER LA SEVA PERSECUCIÓ 

A L’INDEPENDENTISME

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS