He de confessar
que, després de molt pensar-ho, començo a entendre al govern i a l’Estat en el
tema de Catalunya. És normal que tinguin por ara que es posa en evidència que el
que ens han explicat d’Espanya és només un conte de fades.
Ens van dir que trair
el país i assassinar a més de mig milió de compatriotes era salvar-lo, i un
militar colonial mig analfabet va dictar què era ser bon o mal espanyol. Ho vam
creure perquè no teníem altre remei i van reprimir o afusellar als incrèduls.
Van fer fora a
catedràtics, pensadors, artistes e intel·lectuals, per fer del país una caserna
de pensament únic on només destacava la mediocritat i la corrupció, aïllant-lo,
enfonsant-lo a la misèria i aturant el
seu progres durant dècades.
A la mort del
dictador els seus còmplices van disfressar una monarquia de democràcia
constitucional per mantenir els privilegis i seguir amb la corrupció de sempre,
però sobre tot, perquè preservar l’essència del règim. Tot lligar, van dir.
Així arribem a l’actualitat
on, els hereus de la dictadura, ens volen convèncer de que malgrat tanta malifeta, tanta mediocritat i tanta
corrupció, han aconseguit la millor Espanya possible.
El problema és
que hi ha més de 2 milions de catalans que ja no ens empassem el conte perquè
el preu que imposa l’Estat, en forma d’ignorància, odi i fanatisme, és massa
alt i ja no estem disposats a pagar-lo més.
Es normal que
això ho vegin com un perill, perquè si cau el conte només queda una vil traïció,
una massacre, un estat mediocre y corrupte, una presa de pel a la que en van
dir Transició i una corona al cap de qui ja hem fet fora tres cops d’Espanya per
lladres.
Així que, vet
aquí un gat, vet aquí un gos...
ACUSO L'ESTAT PER LA SEVA PERSECUCIÓ A L'INDEPENDENTISME
VISCA LA REPÚBLICA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
No hay comentarios:
Publicar un comentario