 |
| El PP va recollir 4.000.000 de signatures "contra Catalunya" |
Un dels arguments amb el que més s’acusa al procés d’independència,
és que ens hem saltat la Constitució, tractant-nos com si aquest fos el nostre
esport nacional. Però Catalunya mai s’havia saltat les lleis, quelcom que sí fa
Espanya, com saben la UE i la ONU.
Per entendre quan i perquè va canviar aquesta situació, cal explicar
com preveu la nostra Constitució que es facin les reformes dels estatuts autonòmics,
perquè allà és on radica l’origen del problema.
La proposta d’estatut d’autonomia es pacta entre el
Parlament autonòmic i les Corts espanyoles, i el text resultant és ratificat en
referèndum pels ciutadans de la Comunitat Autònoma, que són els que tenen l’ultima
paraula en ser qui ostenten la sobirania popular en aquell territori.
Això mateix es va fer amb l’Estatut català del 2006, que no posava
en dubte el paper de la Constitució, es va votar en el Parlament i desprès es
va portar a les Corts, on van presumir de que el raspallarien perquè no el
reconegués ni la mare que el va parir.
El text resultant desprès de la raspallada va ser ratificat pels
catalans en un referèndum, i a continuació va entrar en vigor.
Malauradament, el PP va començar a recollir signatures “contra
Catalunya” i el va portar al Tribunal Constitucional perquè deia que el nostre
Estatut havia de ser votat per tots els espanyols, a diferencia del de les
altres CCAA que només necessitaven els vots autòctons.
 |
| Javier Pérez Royo |
El 2010, és a dir 4 anys després de que estigués vigent sense
cap mena de problema, el TC va dictar sentencia per la que declarava
inconstitucionals alguns articles del text català que sí eren constitucionals
en els estatuts d’altres CCAA.
Però amb la sentència el TC també canviava les regles de joc
per a Catalunya, en traslladar l’última paraula no a la sobirania popular, com
diu la Constitució, sinó a un tribunal polititzat, no triat pels ciutadans i
que podia ser presidit per qualsevol militant d’un partit.
Segons experts constitucionalistes, com Javier Pérez Royo,
el TC va trencar la pròpia Constitució, en usurpar-li el poder a la sobirania
popular d’un territori, el que fa a la carta magna inviable, no sols per aquell
territori sinó per a tot el país.
La resposta en aquest tracte de l’estat, va ser l’augment imparable
d’un independentisme al que la ciutadania li demana que busqui la manera de
proclamar una república nova on la sobirania li sigui retornada a qui mai l’havia
d’haver perdut: el poble català.
VISCA LA REPÚBLICA!!!
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario